Melodia, Llegenda i Tarantel·la

Melodia, Llegenda i Tarantel·la són les tres obres que Margarida Orfila va compondre per a violoncel i piano, totes elles en un sol moviment. Pertanyen a dos moments vitals diferents: la primera és una peça de joventut, mentre que les altres van ser escrites dues dècades després, quan Margarida Orfila va reprendre la tasca compositiva després d’uns anys dedicada a la família pel naixement i criança dels seus fills.

Melodia data de l’any 1908 i és una transcripció per a violoncel i piano de la tercera de les Tres Melodies per a piano que va fer la mateixa compositora, obra guardonada amb el quart premi al certamen “Festa de Joventut” de 1912 organitzat per la revista Il·lustració Catalana. Escrita en la tonalitat de Re Major –a diferència de la versió original per a piano sol que està en Mi Major–, és una peça de gran inspiració melòdica on queda palès el gust per les modulacions d’aquesta autora.

Llegenda i Tarantel·la van ser escrites l’any 1929 i estrenades conjuntament per la mateixa Margarida Orfila al piano i el seu fill Francisco Alfonso Orfila (1919-2006) al violoncel, el dia 11 de maig de 1941 a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. Les ressenyes d’aquest concert publicades a la premsa de l’època fan referència a la sana inspiració de la compositora així com l’àmplia tècnica i el vigorós temperament del jove violoncel·lista. Trobem dos títols alternatius per a Llegenda: Elegia o Impresión, tots ells donen idea del caràcter de l’obra, cantada i expressiva, amb una secció central més moguda. Tarantel·la, en canvi, contrasta per la seva vivacitat amb el ritme típic de la dansa popular del mateix nom, en la qual també gaudim de moments d’intensa expressivitat i audaces modulacions.